Feia temps que teníem pendent una sortida la Pilar i jo, i avui és aquest dia. Així que quedem a bona hora i anem primer a desgreixar les bicis doncs ja li fan falta, sobretot a la d'ella.
Netes i greixades de nou, sortim de Cerdanyola pel carril bici que ens porta a S. Cugat. Fa bon dia i de moment el camí no està molt concorregut.
Netes i greixades de nou, sortim de Cerdanyola pel carril bici que ens porta a S. Cugat. Fa bon dia i de moment el camí no està molt concorregut.
Ja en aquesta població, deixem el carril bici per endinsar-nos a Collserola a través del camí que va a Can Borrell . De moment estem fent el mateix recorregut que l'altra vegada que varem sortim junts però en aquesta ocasió, en arribar a l'esmentat restaurant, seguirem cap a l'ermita de S. Medir. La veritat és que no sabem si arribarem doncs hi ha alguns trams de pendent pronunciada i ella, no va amb una "muntura" apropiada doncs la seva bici és de passeig i no porta la combinació de pinyons necessaris per a aquest tipus de camins. Però com bé diu la clàssica dita "fa més el que vol que el que pot".
Arribem a l'ermita amb l'agradable sorpresa que està oberta, així que la visitem. Una ermita ben petita i amb encant en la que una safata per posar les veles i quatre bancs, omplen els escassos 6 metres que separen l'altar de la porta d'entrada.
Aprofitem el curt descans per menjar-nos una barreta i comentem les dues alternatives que tenim. Al final, decidim seguir pujant fins al Pas del Rei que ens portarà a Can Valldaura. Sabem que encara ens queden algunes pujades més però no tenim pressa!!.
A mida que avancem, la vegetació es va fent més variada i densa fins al punt de pensar que, sembla mentida que estiguem tan a prop d'una gran població com és Barcelona . I així fins a arribar a Sol i Aigua, que són un conjunt de cases al capdamunt i d'on surt el camí que planejant, ens portarà al Pas del Rei.
De baixada per aquest, arribem a l'únic tram de carretera poc transitada que farem avui. En total són uns 200m. però val la pena doncs podrem baixar pel camí que va des de Can Valldaura fins a Can Cerdà. I així ho fem.
Arribant a Can Cerdà, el camí pren una forma peculiar doncs té els marges retallats per suavitzar algo la gran pendent que porta. La Pilar va al davant i se m'ocorre fer-li una foto sobre la marxa doncs el lloc ho mereix. Ràpid ja que aquest tram no és molt llarg, agafo la càmera amb la mà dreta al mateix temps que m'adono que només puc anar frenant amb l'esquerra, cosa poc recomanable quan vas per un desnivell d'aquest tipus i zas, es va fer la màgia !! En un tris, vaig passar d'estar al damunt de la bici al fet que ella estigués damunt meu.
Un set que mes bé sembla un setanta en els pantalons a l'altura del genoll, acompanyat per l'evident rascada són els resultats del desaguisado. I ara, com vaig a prendre algo així amb aquesta pinta!!! dic. Doncs teníem pensat anar a fer unes tapes només arribar i clar, amb el set dels pantalons emmarcant a un genoll ferit i sagnant, com que no!!. Però com sempre porto un rotllo de cinta aïllant en la motxilla doncs , a tapar el genoll amb el tros que penja dels pantalons i tres voltes de l'esmentada cinta fa que gairebé no es noti. Un altre tema és treure's els pantalons a les 2 hores del succés quan tot està sec i pegat. Bé, no entro en els detalls doncs us ho podeu imaginar.
Un cop recuperat, li vaig demanar a la Pilar que tornés a passar pel mateix lloc ja que jo no m'anava d'aquí sense la foto. Tozudo que es uno!!!. Això sí, en aquesta ocasió la vaig fer estant aturat ;)
De Can Cerdà a Can Coll i d'aquest a Cerdanyola pel camí habitual a la recerca de la ja desitjada cervesa. I lluint modelet !!!.
En total han estat 22.2 quilòmetres, hem passat per llocs bonics i he pogut comprovar que la meva bici no perd oli pel càrter. Avui tampoc ve d'un pam!!
Aquí teniu el track
Fins a la propera!!!
...............
No hay comentarios:
Publicar un comentario