Avui he quedat amb l'Ari per fer algo a Collserola, així també em serveix per “desconnectar” una mica de la GR.
Des de petit, que anava a casa de la meva tia que vivia en el cor del barri de Gràcia a Barcelona, sempre he tingut ganes d'anar a l'Ermita de Sant Medir doncs un dia a l'any, a Gracia, surten de romeria cap aquesta ermita repartint caramels durant tot el recorregut. En diverses ocasions ho he intentat i per algun motiu no ho he pogut fer. Avui tinc programat anar.
Així que sortim de Sant Cugat pel camí habitual que va a Can Borrel. És diumenge i com fa bon dia, està més abarrotat que en anteriors ocasions.
Passem Can Borrell i comencen les curtes però algo intenses pujades fins a l'ermita. Cada cop ens creuem amb menys persones, ara ja només uns quants ciclistes i algun caminant.
Sense adonar-nos, ja estem a l'ermita. La veritat és que aquí sí que hi ha gent doncs com per l'altre costat hi ha camí ample, els cotxes poden passar per ell no sense abans aixecar un gran núvol de pols. Cosa que “agraïm” des del més profund dels nostres pulmons.
El track que porto de guia, l'havia dibuixat en el google perquè tenia pensat baixar per un camí que va des del restaurant Can Valldaura fins a Can Cerdà. Un camí bonic de fer i que el recordo de la meva anterior etapa “mountainbikera” però que just arribar a l'enllaç que ens portarà a aquest restaurant, comprovo que es tracta d'una trialera amb força desnivell i no crec que sigui el moment apropiat per fer-la.
Així que pregunto a uns ciclistes que estan descansant prop de nosaltres sobre quin és el millor camí per anar. El restaurant no el coneixen però diuen que des de la Font Groga, que està prop del Tibidabo, hi ha sortides indicades per a tots els llocs. I cap allà que anem!!.
Després d'unes quantes pujades, arribem a unes cases on em trobo amb un amable ancià i a continuació, transcric la curta conversa que vaig mantenir amb ell.
-Jo. Bon dia (prenc alè doncs no tinc per parlar). Sap si falta molt per a la Font Groga?.
-Sr. (contestant amb una lentitud gairebé irritant). Jo no sóc d'aquí però està a uns…. (una altra llarga pausa mirant cap al Tibidabo)…. 2-3 quilòmetres.
-Jo. Gràcies i sap si el camí té moltes pujades?
-Sr. (amb la seva peculiar “rapidesa”). Cap a on?
-Jo (algo desconcertat). Doncs… cap a la Font Groga!.
-Sr. (sense canviar l'expressió del seu rostre) I on és això??
És clar que no anàvem a obtenir la informació que en aquest moment necessitàvem i seguim camí no sense abans agrair i desitjar-li bon dia a l'amable veí.
Pocs metres després ens creuem amb un parell de senyors que sí ens donen aquesta informació. És més, fins i tot coneixen el restaurant i ens diuen per on anar directes a ell.
Després de la cadena de ferro, a uns 200 metres baixa un camí que us portarà allí, diuen. Agraïm i seguim les seves indicacions.
Aquestes són les vistes que hi ha des d'aquest lloc.
Arribem a la cadena i interpretem que hem de creuar-la i seguir pel corriol que surt d'ella. Un corriol amb algun curt tram tècnic i en general molt divertit. Quan portem uns 200 metres per ell, veig que estem en el recorregut del GR92. Si amics, un altra cop el meu volgut “IRPF” (com li diu en Pitu). Serà el destí?.
Just en aquest moment, un parell de ciclistes baixen per ell. Els pregunto i em confirmen que es tracta del mateix. Així que mitja volta i per eliminació, arribem a la conclusió que la cadena només era un punt de referència i no un obstacle a passar.
Ja conec el camí, estem en el Pas del Rei. Ja mateix estem en Can Valldaura. I d'aquí pel camí que recordava fins a Can Cerdà.
Havíem pensat anar cap a Cerdanyola i d'aquí fins a S. Cugat pel carril bici com ho vam fer l'altra vegada. Però en l'últim moment decidim canviar la ruta per, travessant Flor de Maig, arribar al Pi d’en Xandri. Encara que ens costi unes pujades més, anirem per muntanya en comptes de per ciutat.
El dia ha estat molt agradable, la sortida també. En total gairebé 17 quilòmetres pel que avui no ve d'un pam!!.
El track el podeu veure
aquí.
Fins a la propera
.................
.jpg)
