Fa temps, vaig fer el tram del GR92 que ve de Punta Milà a L'Estartit i em vaig quedar amb les ganes de fer el tram que va de des d'aquest punt a L'Escala. Així que avui, he agafat la bici amb aquesta intenció i de seguir per ell, fins a empalmar amb el GR1 per després tornar per Albons.
Surto i de seguida em trobo amb la pujada "de marras" del càmping l'Estartit. Igual que en l'anterior ocasió, acabo la pujada a peu però en aquesta, veig que haig de caminar menys. La cosa va bé!!
Es nota que ja vaig pel GR92 doncs està ple de pedres. Poc abans d'arribar a la part més alta hi ha un petit tram que ho haig de fer caminant doncs aquestes són més grans i abundants. Encara sort que porto dues càmeres de recanvi doncs amb tanta pedra, no me les tinc totes!!.
Arribo al que en el seu moment va ser la caserna de Punta Milà i de seguida a aquest magnífic mirador que encara conserva les ubicacions on estava allotjada tota l'artilleria pesada.
Aquí comença el tram que tenia moltes ganes de fer pel que començo a descendir i ja als pocs metres, haig de baixar de la bici. Això serà un tram petit, penso. Però no, cada vegada més complicat i sense poder muntar de nou.
M'imagino que només arribar a nivell del mar, el camí es farà més practicable. Però tampoc, tot el contrari!!.
Quan veig el panorama ja és tard. Desfer el que he fet crec que em costarà més que seguir endavant i així ho faig.
A estones, arrossegant la bici com puc per aquest camí de cabres, unes altres amb la bici sobre l'espatlla grimpand i desgrimpand (termes usats en l'escalada, que en aquesta ocasió li vénen a tomb), vaig travessant petites cales. Crec recordar que entre la primera i la segona, hi ha un pas que ho haig de fer amb els peus a l'estret camí, les mans agarrades a les pedres i la bici, que en aquest moment la porto a l'espatlla, sobre el buit de peñya-segat. Encara sort que aquest tram és d'escassos 2-3 metres però no les tinc totes i menys amb la poca fiabilitat que ofereixen les cales en les soles de les botes. Encara sort que la vista és espectacular!!
Faig aquesta foto de la meva bici a la meitat del camí doncs sé d'un que em dirà que ho he fet caminant ;)
Quan estic per la meitat més o menys, em trobo amb una parella molt simpàtica que va acompanyada d'un gos. Aprofito per fer petar la xerrada i així descanso una estona. M'imagino que s'han de preguntar què faig per aquests llocs amb una bici, però segur que l'aspecte que haig de tenir, els contesta a la pregunta.
Em comenten que s'estan preparant per a una futura excursió al volcà de Stromboli (crec que es referien a aquest volcà). Per si llegiu això, disculpeu per no recordar exactament el nom del volcà i no esmentar-vos pel vostre nom, doncs no ens els vam dir.
Ens acomiadem no sense abans donar-me ànims dient-me que el camí que queda, està una mica millor que pel qual vaig. Cosa que agraeixo.
Per fi arribo a Cala Montgó, i sense poder fer un metre damunt de la bici en tot aquest recorregut!!. A partir d'aquí, el camí ja ho conec però vull acabar el tram del GR que em queda.
Havia programat una ruta més llarga, però a causa del desgast pel "dichoso caminito", decideixo anar per Sobrestany fins a Torroella per així arribar a casa. Demà més!!!.
Fns a la propera!!!
......
No hay comentarios:
Publicar un comentario