Ahir al final, en Pitu i jo no varem sortir amb la bici però vam fer alguna cosa també interessant. Després d'alliberar el jardí de branques i fulles no desitjades, li vam donar bon compte a la barbacoa. Mes que res per treure-li la pols ;). Cal veure què bé que senta la carn a la brasa amb alioli, torrades i tots els complements necessaris !!. I després, per fer bé la digestió, ens vam anar de compres a Girona.
Avui a començat un dia fred pel que he esperat al fet que posessin els carrers i camins per sortir. Mentrestant, he confeccionat el meu "road book" casolà. Em ve de gust fer una ruta sense moltes pujades però sí amb quilòmetres.
Surto de L'Estartit i per la Gola fins a Torroella, on agafo la mota del Daró pensant en el tros de coca que em compraré a Gualta quan veig que vénen dos ciclistes. Encara no m'he adonat de qui són que ja sento que em criden. Són l'avi Lluís i en Bonus, haig de canviar-me les ulleres...
Són dos dels meus amics del grup dels "malalts" pels camins i corriols del Montgrí de 7dcamins. Que ja estan de tornada del seu recorregut. Han sortit molt d'hora, quan el termòmetre marcava 2 o 3 graus negatius, d'aquí lo de "malalts".
Curiosament i sense saber-lo, han preparat per avui la mateixa ruta que jo però en sentit oposat. Ells porten cara de satisfacció doncs a més d'estar acabant, s'han "calçat" uns calamars a ca la Illa, que no sé on està però ja insistiré per fer una escapadeta al lloc. Després d'una estona de petar la xerrada, ens acomiadem i cadascun segueix el seu camí.
Arribo a Gualta i avui no havien portat coca. Però bueno, un bon crusan li fa la substitució. Segueixo per la mota del Daró fins a Fonolleres i d'aquí a Parlavà. Poc després de sortir de Gualta, en l'encreuament amb Serra de Daró, comença un camí rural asfaltat, pel qual vaig. Està ben senyalitzat i només haig de mirar en el meu "road book", quin serà el següent poble a visitar.
De Parlavà a La Sala, on em trobo aquesta magnífica Església
Comença una lleugera pujada, que es pot fer tranquil·lament i que m'acompanyarà fins a passat Foixà.
Poc abans d'arribar a Sant llorenç, veig que els camps que m'envolten, estan plagats de caçadors en plena batuda del senglar. Hauré d'anar xiulant ben fort perquè no em confonguin??
Surto de S. Llorenç no sense haver fet una foto a la seva Esglesia i el nombre de caçadors s'incrementa, la cosa s'està posant lletja Com m'agradaria portar l'esquellot que portava el meu amic Pere quan li vaig conèixer !!. Encara sort que vaig amb el paravents gris claret i la motxilla blanca i no crec que, per aquestes latituds, hi hagi cap senglar albí.... Amén.
Per fi arribo a la presa de Colomers i per camins rurals vaig en direcció Verges. Porto una estona pensant en el suculent entrepà de butifarra blanca que fan allí, així que sense adonar-me, vaig augmentant el ritme.
L'esmentat entrepà, al costat d'unes olives i una bona cervesa, ja està en lloc segur en el meu estómac pel que agafo el camí que va a Bellcaire i així , abans d'arribar, agafar el desviament que em portarà a Ullà.
Cada cop em costa més, la cervesa ha fet l'efecte que sol fer en algú que es pren 1 o 2 a la setmana. Penso que no hauria d'haver-la pres doncs la veritat és que cada cop em costa més avançar. En una d'aquestes, miro la roda davantera i veig que havia punxat. Amb raó em costava tant!!.
És la primera vegada que punxo amb la "rodes pistage" (com li diu en Lluís a la meva bici). Encara sort que vaig preparat i en poc temps, arreglo l'estropici.
Ja i pel Camí Vell, arribo a L'Estartit.
Per si algú vol baixar-se el track aquí el teniu
Malgrat el fred del matí, el dia ha estat molt bé, el recorregut m'ha agradat i han estat en total, una mica més de 56 quilòmetres.
Estic content pel que avui tampoc ve d'un pam !!
Fins a la propera!!
......
No hay comentarios:
Publicar un comentario