11/12/11 Sant Iscle

Hem quedat en Pitu i jo a casa seva. Així que vaig pel Camí Vell. En Pitu m'ha fet un regal, un mocador dels que es porten sota el casc. La veritat és que van molt bé, sobretot a aquestes hores del matí doncs evita que es entri l'aire fred pel casc. Precisament avui m'anirà genial doncs porto un parell de dies amb sensació d'estar refredat, el que ho noto de seguida doncs la "testa", la porto calenteta. Les cames "no tiren"...

Camí a Verges, ens crida l'atenció el vol d'un helicòpter. Mentre fem broma, observem que un paracaigudista està descendint i en Pitu suposa que ha sortit de l'helicòpter. Jo li dic que no, que no crec que des d'un aparell d'aquest tipus es puguin llançar en paracaigudes. Però pel que es veu, així va ser. Un segon paracaigudista fa el mateix i va a aterrar al mateix lloc que el primer. En les fotos que els he fet, no es distingeixen bé a causa de la distància que ens separa.

Seguim camí i arribats a la carretera de Verges, l'agafem per creuar el pont del riu Ter i seguim una mica per ella fins a trobar-nos un camí que, inicialment ens portarà a Ultramort.

Ho agafem i al cap de no gaire, en Pitu improvisa un nou recorregut i canviem la destinació, ara anirem a Sant Iscle. Un bonic poble que s'alça sobre un petit monticle. La curta pujada a l'Església gairebé acaba amb mi. És clar que avui no vaig bé per culpa del refredat.

Arribem, uns moments de broma (com no solen faltar) mentre reposo una mica i... "sant tornem-hi".

Direcció a Serra de Daró, travessem la carretera i baixarem per la mota del Daró.
Prenem una variant que es treu de la màniga en Pitu, així no passem pel mateix lloc que altres vegades. Parem en la font de no sé què i en Pitu canvia la pràctica del bicing per la de puenting.

Tornem a Torroella passant per Gualta, ens acomiadem sobre la marxa i "pa casa".

Avui han estat 36 quilòmetres, la veritat que les cames no m'han acompanyat i no em trobo molt fi... Avui sí ve d'un pam!!

Fins a la propera!!

.....