10/12/11 LES DUNES L'ESCALA PUNTA MILÀ

L'altre dia, vaig passar pel desviament de Punta Milà. Com venia de fer una pujada que em va deixar mig KO, ho vaig deixar per a una altra ocasió. Avui serà aquesta ocasió.

Per evitar l'esmentada pujada, aniré per les Dunes, així de pas comprovo si ha millorat algo el temps que vaig fer la setmana passada. Doncs no, no ha millorat res. Segueixo necessitant 13 minuts, això sí, sembla que arribo una mica millor.

Del Coll de les Sorres, baixo pel corriol d'en Pitu. Recordo que fa un temps el vaig fer amb en Lluís i en Pere, de 7dcamins. Vaig disfrutar molt, el mateix que avui però segueix sent el corrriol de “La sorra que el va parir”.

S'acaba aquest i agafo el camí que em portarà a L'Escala, dóna gust estar a aquestes hores per aquí. Fa una mica de fred, temperatura ideal per anar amb bici. No em trobo a ningú i el paisatge amb els rajos de sol colant-se entre els arbres, és perfecte.


Arribo a L'Escala i vaig fins a la cala Port d’en Perris i des d'allí, vorejant la costa, fins a Els Riells.
Direción Cala Montgó i just abans d'arribar, agafo el desviament al càmping Neus d'on parteix el camí asfaltat que em portarà a Punta Milà.

Mai havia estat allí i em pregunto el per què. L'accés és fàcil i les vistes són espectaculars. Encara queden les restes del que en el seu moment va ser la bateria L-5.


Les Tres Coves (dues d'elles)



Cala Montgó





Golf de Roses amb Cap de Creus al fons

Després de menjar unes mandarines, desfaig el camí per seguir en direcció al Roca Maura (sense pujar, eh!). Quan em creuo de nou amb el meu estimat GR92. Caic en la temptació i vaig per ell.

El primer tram té un lleuger pendent que es pot portar bé, l'inconvenient és que, com gairebé tots els camins que van carenant, estan “pelats” de terra per la pluja i en aquest cas, està plagat d'aquestes pedres clavades en el sòl i punxegudes que fan perillar la coberta més resistent. Per evitar qualsevol incident i com vaig sobrat de temps, decideixo fer a peu els trams en què hi ha més d'aquestes.

La resta del camí i com es pot apreciar a la foto, no presenta complicació.





Arribant ja a L’Estartit, faig la pujada que tant em va costar fer l'altre dia, però en aquesta ocasió, de baixada. Crec que m'he deixat la meitat de les pastilles de fre. La veritat és que en alguna ocasió he pensat que em quedava sense frens i m'estampava vagi a saber vostè on!!

Passeig marítim de L’Estartit i “pa casa”. Després de 42 Quilòmetres i unes quantes hores doncs he fet diverses parades, dutxa, plat de llenties que m'han quedat boníssimes (o tenia molta gana) i a preparar-me per al partit d'aquesta nit!!.





Un altre dia dels que puc dir que no ve d'un pam!!


Fins a la propera!!


....

1 comentario:

Lluís Fabrellas dijo...

Molt bé Artur. Com disfrutes!!!