2/10/11 Sta. CATERINA i CREU de FERRO

Quedem en Lluis i jo per fer la sortida setmanal. En Pitu està de baixa i té una lesió que li mantindrà allunyat de la bicicleta durant un mes com a mínim. Prenem camí d'Ullà i en Lluis em pregunta si conec l'ermita de Santa Caterina, li dic que no i cap a allí que anem. Pel camí em va explicant com va fer l'any passat el camí de Santiago. Una sèrie de detalls i anècdotes que fan molt amena la ruta. Ens apropem a l'ermita i m'explica el costum que tenen a Torroella de pujar tots, a finals de novembre, i estar tot el dia allí en colla.
Just abans d'arribar a l'ermita, la pujada augmenta el seu grau i això marca la diferència que hi ha entre el meu acompanyant i jo.



La vista comença ja a tenir una gran panoràmica. Es veuen un parell de globus que emprenen la seva travessia.

La distància entre els dos comença a augmentar al mateix temps que la inclinació de la pujada. No puc mes i haig de parar a la meitat de la mateixa. Quan puc reprendre la marxa, un home mig perdut em pregunta per anar a Ullà, cosa que fa que hagi de parar de nou i just quan ja quedava poc!!.

En arribar a l'ermita, està en Lluis parlant amb gent que coneixia i que havien passat la nit allí en acampada. M'ensenya on està la creu alhora que em diu que mai han pujat amb bici però si diverses vegades caminant. El corriol que ens porta fins a allí és força complicat. Hi ha trams en què s'ha d'anar a peu. Sona a repte així que li insisteixo per pujar.








Durant el camí, ens trobem amb persones que se sorprenen de veure'ns per aquí amb les bicis.








 El camí és dur, tant com la recompensa en arribar. Les vistes són fantàstiques.








Descens igual de difícil que el camí que ja havíem recorregut i directes a Ullà, on ens espera en Pitu amb el ben guanyat porró de clara.


Si voleu veure el track, aquí ho teniu

Han estat pocs quilòmetres, en total 13. Però molt amens i divertits. Avui tampoc ve d'un pam !!

Fins a la propera !!


..

No hay comentarios: