17/09/11 PALS

En aquesta ocasió, només són 2 els amics de 7dcamins amb els que he quedat per sortir, en Pitu i en Pere. Per diferents motius, la resta no ha pogut. Decidim fer un recorregut curtet així que baixem per la mota del Ter fins al Picasso per un camí pla, ample però incòmode per la quantitat de graveta que hi ha, i d'aquí ens endinsem pels arrossars.
Dóna gust veure com estan aquests. Algunes parcel·les són a punt de ser recollides mentre que unes altres, encara els queda una mica. És curiós veure la gran quantitat de crancs del tipus americà que hi ha. Diuen que no són bons per a l'arròs i com tampoc ho són per ser menjats, hi ha massa. En diverses ocasions sorprenem a algun d'ells ben bé al mig del camí i quan s'adonen que ens apropem, adopten una postura realment estranya. Es posen alçats i tibants i semblen més que un cranc, una planta de talls gruixuts i espinosos. Cosa que crec que no els beneficia doncs d'aquesta manera, es veuen mes que amb la postura normal, que en molts casos passarien desapercebuts i serien confosos amb les pedres.
Arribem a Pals, població amb un centre històric medieval encantador. Allí esmorzem (com no) i de retorn a Torroella. Ho sento però avui no hi ha cap foto per penjar.
Han estat 26 quilòmetres molt agradables i una mica més suau per a mi. Avui sí que no ve d'un pam !!