Avui faré la resta de l'etapa que va quedar pendent l'últim dia. Programo per enllaçar la resta de la 7ª amb gran part de la 8ª i tornar per Palafrugell a Pals. Així que començo des d'on la vaig deixar.
El primer tram és per camí asfaltat sense tràfic fins a arribar al bosc. Allí, el camí va transformant progressivament la terra en sorra fins al punt en què és difícil pedalar.
El primer tram és per camí asfaltat sense tràfic fins a arribar al bosc. Allí, el camí va transformant progressivament la terra en sorra fins al punt en què és difícil pedalar.
Quanta sorra!! Jo creia que només en el Montgrí la hi havia però aquesta zona, la supera!!!
La pujada de la sorrera, encara que no gaire pronunciada, cansa més del compte. I arribant ja a Begur, camí asfaltat per entrar en la població.
Observo que el track que he baixat amb el recorregut d'aquesta etapa i que concorda amb el realitzat en els mapes per l'I.C.C va per un altre camí només arribar a les primeres cases, no coincideix amb les marques característiques del GR. Com se que dins de les poblacions el track pot estar desviat (ja m'ha passat en alguna altra etapa) decideixo seguir les que estan pintades.
Sortint de Begur deixo de mirar el track per guiar-me exclusivament de les marques que estan sobre el terreny i em porta al Camí Vell de Sa Tuna. I per allí que vaig...
Una baixada divertida amb alguna petita dificultat que se supera fàcilment. Els arbres deixen veure de tant en tant algo del paisatge que és realment bonic
Arribo a cala Sa Tuna, tranquil·la i assolellada però just arribar, desapareixen els senyals. Recorro el petit passeig i ni rastre d'ells. De l'esmentada cala només hi ha dues sortides, una per carretera i l'altra, un camí que té tota la pinta de ser el Camí de Ronda. Així que cap enllà vaig.
El camí de seguida es transforma en una consecució de graons de fusta per més tard, en un corriol retorçat i ple de pedres. Així que bici a l'espatlla segueixo pujant vorejant el penya-segat.
Arribo fins a la part més alta on hi ha una espècie de columna i decideixo no seguir més doncs el camí no té pinta de millorar . Això sí, les vistes són fantàstiques. Estic tan alt que els hidroavions que s'encarreguen de l'incendi que, desgraciadament s'ha produït prop de Llagostera, passen a la meva altura. O ... ells volen baix ;)
Baixo com puc i torno a Begur per l'altra sortida, la carretera. I d'aquí, desfent el camí .
No he aconseguit fer el que em proposava per seguir una GR92 que no està en el mapa però que en les indicacions ben clar ho posava. Misteris de la vida!!!.
La propera etapa serà a partir d'aquesta població.
Estic cansat per les pujades, per la sorra i pel joiós camí. Han estat en total 20 quilòmetres però tinc la sensació d'haver fet 100. Avui gairebé ve d'un pam!!.
Aquí teniu el track.
Fins a la propera!!
..................
No hay comentarios:
Publicar un comentario