6/12/11 CORRIOLS de CALELLA

Avui, en Lluís i en Pitu em vénen a buscar a L’Estartit doncs encara no tinc cotxe… odio a la Renault però això és tema per a un altre blog. Són les 7.45h del matí i anirem els tres amb les nostres respectives (em refereixo a les bicis) a fer uns prometedors corriols tècnics en les proximitats de Calella.
Així que amb les bicis ben acomodades, al igual que nosaltres, ens dirigim cap a allí. Arribem i de seguida trobem el punt de partida. Farem una ruta seguint les indicacions del gps d'en Lluís.

En la primera pedalada, en Pitu i jo, que sortim al mateix temps, tracem una convergent en comptes d'una paral·lela i per no caure cap al cotxe que està a la meva esquerra, caic cap a la dreta. En Pitu, en veure que jo ja he donat el primer arturazo, abandona per un moment la verticalitat i ens veiem en el sòl. Comencem bé!!!

De nou sobre les nostres muntures, emprenem la ruta seguint les indicacions del nostre digital amic. Camins amples, estrets, asfaltats, enfangats, amb lleugera inclinació. De moment ens trobem de tot menys tècnics. Comença la pujada.

No sé exactament cap a on vaig, solament sé que vaig cap amunt i això després de 4 dies seguits d'anar amb bici, es nota. Els camins comencen a fer-se més tècnics alhora que bonics. De moment ja he començat a suar però també a gaudir doncs el recorregut cada cop és mes maco.

Arribem al que jo creia que era el punt més alt de la muntanya, i veiem un rètol que ens indica per on anar al Cap Roig, on hi ha un jardí botànic. Li dic a en Lluís d'apropar-nos però no, millor seguir la ruta doncs avui no anem sobrats de temps.

Per aquest encreuament passa el GR92, que casualment hem d'agafar per seguir segons el planejat. Dic casualment, perquè poc abans els comentava que seria interessant, fer en diverses etapes el recorregut sencer del GR92 en el seu pas per Catalunya. Des de la frontera Port-Bou, fins a Ulldecona. La veritat és que de moment la idea no qualla. Veurem si més endavant …

El tram que fem per l'esmentat GR és el més tècnic i bonic del recorregut d'avui. Aconseguim una altura de 456m i les vistes són espectaculars.

Una panoràmica de les illes Formigues ens sorprèn, com també ho fa l'augment de la dificultat del corriol. Tant és així que en alguna ocasió, hem de posar el peu en terra. Bé, per fer honor a la veritat haig de dir que aquest tram ho vaig fer gairebé mes a peu que amb bici.

Sense deixar de tenir aquesta panoràmica vista a la nostra esquerra, comencem el descens. Ens ho estem passant molt bé doncs la veritat és que el corriol està molt divertit.

Aquí anirà un vídeo en el que surto de prota. Quan m'ho passi en Lluís, el penjo ;)

.....

Arribats a aquesta esplèndida vista sobre S’L'Alguer, Platja de la Fosca i Palamós al fons, el camí gira cap a la dreta i ens endinsem una altra vegada cap al bosc, abandonant les vistes marítimes però no la inclinació del corriol ni la seva bellesa.

Una maleïda pedra se'm creua i em fa caure cap a la dreta (una altra vegada). En aquesta ocasió, en comptes de caure sobre una tupida capa de gespa, ho faig sobre uns matolls plens de pinchos… Noto la diferència!!

Seguim descendint, abandonem el GR92 i en una d'aquesta parades que fem per saber cap a on ens indica el gps, veiem que als nostres peus estan aquests amics esperant-nos.

Arribant a la proximitat d'un càmping, agafem un camí que era l'antic recorregut del tren, això m'explica en Pitu. Camí pla, ample i familiar dels que afortunadament, cada cop  abunden mes.
Fem uns pocs quilòmetres mes pel bosc i arribem al punt de partida.




En aquesta ocasió he guanyat jo amb 2 caigudes. En Pitu i en Lluís empaten a una, encara que l'única que ha ocasionat efectes secundaris ha estat la d'aquest últim. Espero que aviat desapareguin aquestes molèsties, Lluís!!

El recorregut ha estat molt bonic i divertit. 30 quilòmetres de pujades, baixades, zones enfangades, camins amples i estrets, vistes panoràmiques…Per a rutes així, no ve d'un pam!!


Fins a la propera!!


...