Ahir, en la reunió setmanal de 7dcamins, decidim fer uns corriols pel Montgrí. En Lluís ha incorporat a la bici, un suport per a la càmera i avui és una bona ocasió per provar-lo.
Baixarem per un pendent molt pronunciat de sorra, amb un percentatge de desnivell negatiu del 41%. Amb el poc que m'agrada la sorra i els llocs complicats, ja veurem…
Quedem en el Coll de les Sorres doncs, com encara no tinc cotxe, pujaré des de L’Estartit. El que aprofito per comprovar el temps que trigo a fer-ho. L'última vegada, com us vaig comentar, vaig necessitar 17 minuts. Avui ho he fet en 13, encara algo lluny del temps d'ells però ja m'estic apropant!!
Baixarem per un pendent molt pronunciat de sorra, amb un percentatge de desnivell negatiu del 41%. Amb el poc que m'agrada la sorra i els llocs complicats, ja veurem…
Quedem en el Coll de les Sorres doncs, com encara no tinc cotxe, pujaré des de L’Estartit. El que aprofito per comprovar el temps que trigo a fer-ho. L'última vegada, com us vaig comentar, vaig necessitar 17 minuts. Avui ho he fet en 13, encara algo lluny del temps d'ells però ja m'estic apropant!!
Puntualment, acudeixen a la cita pel camí que ve directe des de Torroella. I sense pensar-ho dues vegades, directes a la baixada!!.
En Lluís, com és el que porta la càmera, diu d'anar l'últim, així pot anar gravant la baixada. Però jo, com encara ni he vist com és, els deixo passar doncs no sé si la faré o hauré de baixar caminant (mai se m'han donat bé les sorres). Per culpa d'un munt de branques caigudes que hi ha enmig d'ella, tots han de posar un peu. Els primers metres els faig caminant, comprovo que hi ha un gran grossor de sorra el que fa que esmorteeixi qualsevol possible caiguda. Encara no té molt desnivell però de seguida i sense donar-me temps a pensar, doncs si ho faig segur que no em decideixo, em llanço i ja està. Ja no hi ha volta enrere!!
Quan arribo a la zona on estan les branques, em trobo amb en Quim, que per culpa d'elles ha hagut de parar. La dificultat per reprendre el descens un cop aturat i amb aquest desnivell de -41%, és considerable però tots dos ho aconseguim. I arribo fins al final sense haver de posar cap peu. La veritat és que l'adrenalina la tinc enganxada al casc. Una passada!!.
Haig de dir, que la sorra estava humida pel que ho fa una mica més transitable. No sé si estant seca hagués pogut baixar. D'on coll… haurà sortit tanta sorra!!
Com veig que ja ha pujat el vídeo al blog de 7dcamins, amb el seu permís poso aquí l'enllaç.
Fes clic aquí per anar al vídeo
Gràcies Lluís!!
Un cop a baix, prenem el corriol anomenat Coma Llobera més o menys per la meitat del seu recorregut i ho fem fins al final. Un magnífic corriol ple d'arrels i obstacles varis, que ho fan molt bonic pel que tots gaudim.
Fes clic aquí per anar al vídeo
Gràcies Lluís!!
foto de 7dcamins
Arribant al final, paradeta i foto per immortalitzar el moment. En Lluís ens ensenya els vídeos que ha fet i tenen molt bona pinta.
En Pitu ens porta per un altre corriol una mica més tècnic fins al camí que ens portarà al lloc del "sagrat esmorzar". No perdonem ni una!!
A aquest individu li hauré de vigilar el que esmorza, doncs últimament i després de fer-ho, li dóna per no dir res i agafar camins de pujada completament incompatibles amb meva panxa plena i els efectes de la barreja de “carburant” (vegeu vi + casa negra).
En aquesta ocasió i arribant gairebé a Ullà, fa un mutis i emprèn camí cap a la part més alta de la pedrera, amb la intenció de baixar al poble per l'altre costat.
Gairebé a dalt del tot, ens trobem amb un amable caçador de bolets, que ens diu que per aquí no hi ha pas. Només les cabres ho poden fer, però en Pitu i sense sentir-se identificat amb elles, segueix avançant. No escolta els comentaris que li fan en Lluís i en Quim, que en el meu cas són súpliques, i segueix erre que erre!!.
Hem fet una bona pujada. Tant és així que fa que la meva respiració sigui més que necessària, una tortura. Però he aconseguit pujar sense que m'hagin d'esperar!!
Mentre aconsegueixo sobreviure a l'esforç, uns altres es dediquen a recollir “flors”. Quanta distància ens separa encara!!
Mitja volta i cap a baix, per on hem pujat. La veritat és que l'esforç ha valgut la pena doncs des de l'alt de la pedrera, la vista era esplèndida. Es veia des del golf de Roses fins a les Gabarres i més enllà (mira, com diu en Buzz Lightyear)
M'ho he passat genial, he rigut un munt i he arribat a casa amb 38 quilòmetres més.
Per a dies així, mai ve d'un pam!!
Fins a la propera!!
.......
1 comentario:
Molt bé Artur, una crònica on no t'has deixat cap detall. Molt xula!!
Publicar un comentario