En la sortida d'ahir, en Pitu em va comentar que seria un bon exercici per a mi, fer una forta però curta pujada que va des de L’Estartit fins a “els americans” i que passa just al costat del càmping L’Estartit. Em diu, que vagi cronometrant les pujades i serà un bon entreno alhora que aniré observant el progrés tal com ho faig amb la de les Dunes. I això és el que vaig a fer avui.
Comença la pujada i ho faig amb una relació equivocada pel que al cap de no gaire estona, haig de fer un descans doncs ja estic asfixiat. Una noia que passa amb el seu cotxe i adonant-se de la meva cianosis, em llança un somriure còmplice, que agraeixo encara que només sigui mentalment doncs no puc articular paraula. La veritat és que en aquesta situació, no em serveix de molt. Però bueno, la intenció és el que val!!
Amb una relació més apropiada, puc arribar al final del primer tram, just on comença el camí que puja al Roca Maura. Però ara resta el més fort!!.
Comença la pujada i ho faig amb una relació equivocada pel que al cap de no gaire estona, haig de fer un descans doncs ja estic asfixiat. Una noia que passa amb el seu cotxe i adonant-se de la meva cianosis, em llança un somriure còmplice, que agraeixo encara que només sigui mentalment doncs no puc articular paraula. La veritat és que en aquesta situació, no em serveix de molt. Però bueno, la intenció és el que val!!
Amb una relació més apropiada, puc arribar al final del primer tram, just on comença el camí que puja al Roca Maura. Però ara resta el més fort!!.
Començo aquesta part de la pujada que no sé exactament quin desnivell té però que jo juraria que no baixa del 90 %, o almenys aquesta és la meva impressió ;). Avanço pocs metres... Impossible!!. Haig de seguir caminant. Amb la de vegades que he passat per aquí amb el cotxe i com si res!!
Com diria aquell, a empentes i rodolons, puc arribar a dalt. La veritat és que se m'ha oblidat mirar el temps que he utilitzat. Però bueno, el pitjor ja ha passat. Ara només queda seguir el camí que va fins a L'Escala, un camí que sempre he volgut fer i que avui, per fi ho faré.
Es fa bé, té una lleugera tendència a la pujada però bé. Aviat arriba la baixada i s'agraeix. Arribo a un encreuament on comença la part asfaltada. Cap a la dreta es veu una pujada, crec que va a punta Milà, no he anat mai i tinc ganes però ho deixaré per a la propera. Per avui ja n'hi ha prou de pujades!!.
De Cala Montgó vaig cap a Els Riells i arribant a la zona dels búnquers, em trobo amb la ruïnes de la casa del capità i l'entrada al búnquer que tenia la funció de central grafomètrica. No sabia res d'això, només que havien restes d'instal·lacions militars i uns búnquers en un estat gairebé lamentable. Ara els han netejat, tancat amb portes de ferro i fan un recorregut turístic per ells.
Volta per L'Escala i surto pel camí que porta a Sobrestany i Bellcaire. D'aquí a Torrroella i pel Camí Vell a L'Estartit.
Com en aquesta ocasió vaig jo soll, em faig una foto a mi mateix ;)
38 quilòmetres, una pujada que segur que sortirà en els meus somnis durant uns dies i un camí que per fi faig. Avui gairebé no ve d'un pam !!
Fins a la propera!!
....
...
2 comentarios:
Amb aquest entrenament aviat només et veurem el cul!!!
Si si... Anda que no em queda per poder estar a la vostra alçada. De totes formes, gràcies pels ànims!!
Publicar un comentario