Ja fa alguns mesos, la Paquita i en Quim em van presentar als amics de 7dcamins. Gent oberta, simpàtica i que els uneix, entre altres coses, l'afició per els corriols i camins del Montgrí (entre molts). Sopant i sota els "espumosos" efectes de l'única cervesa que em vaig prendre, em vaig deixar convèncer per sortir un dia amb ells.
Després de 15 anys de no muntar una bici i amb un munt de quilos de més (gairebé tots ells agrupats, per un estrany companyerisme, a la zona central del meu cos), vaig quedar per sortir el proper diumenge dia 4 de Setembre del 2011.
Ni un moment va trigar en Pitu a prestar-me una “cabalgadura” . Una bici amb alguns anys però cuidada i mimada com si fos recentment estrenada. Només tenia un petit inconvenient que mes endavant comentaré.
Ja està, això no té volta enrere !!. No ve d'un pam, vaig pensar
I així va ser, el diumenge 4/09/11 quedem en el lloc de trobada de 7dcamins a les 8h del matí. Abans vaig a casa d'en Pitu a recollir la bici. Quan arribo ja ho té tot preparat. No solament em deixa la bici, també els guants i un culotte. L'única cosa que vaig portar meva va ser, el casc (de l'època) i els meus quilos.
De la seva casa al lloc de trobada hi haurà 1km. aprox. Doncs quan arribem, ja tenia el cul (upss, no sé si es pot dir “cul” aquí) com solament ho pot saber aquell que agafa una bicicleta cada 15 anys. Haig de dir, i aquí l'únic inconvenient al que feia referència abans, que el sellín és d'aquests molt fins. Estèticament una passada, però amb una maaala lecheeee!!
Ens trobem tots i agafem la mota del Ter. D'aquí i per la mota del Daró fins a Monells.
Quan portàvem 15 minuts, creia estar mastegant la pròstata. Mes endavant, aquesta desagradable sensació va desaparèixer doncs el dolor d'aquests petits ossos, que no sabem que els tenim fins que no muntem en la bici, va començar a deixar en un segon terme, totes les altres molèsties.
Com vaig poder jo, i ells esperant-me, arribem a Monells. Aquí sí que m'ho vaig passar bé!!.
"Buena cuenta" li vaig donar a aquesta butifarra amb seques i allioli, acompanyat pel vi de la casa enriquit amb "Casa Negra" !!
Quan vam tornar.. . Ai quan vam tornar!!! Amb el cul ara en fred, el dolor era gairebé insuportable. Gràcies a que ens topem amb un ramat de cabres, vaig poder descansar una mica. però no va haver-hi suficient.
(foto de 7dcamins)
Als pocs quilòmetres, faig un canvi de burra amb un altre convidat a l'excursió. Un ciclista holandès al que des d'aquí, li agraeixo enormement el detall. Gràcies al mateix, vaig poder acabar la meva primera sortida amb aquests “màquines” de 7dcamins.
(foto de 7dcamins)
Han estat uns 30 Quilòmetres i malgrat l'esmentat dolor, l'experiència ha estat molt agradable.
Arribem a Torroella de Montgrí i ens espera el tradicional porró de clara.
Aquí sí que ve d'un pam !!
(fotos de 7dcamins)
Després de 15 anys de no muntar una bici i amb un munt de quilos de més (gairebé tots ells agrupats, per un estrany companyerisme, a la zona central del meu cos), vaig quedar per sortir el proper diumenge dia 4 de Setembre del 2011.
Ni un moment va trigar en Pitu a prestar-me una “cabalgadura” . Una bici amb alguns anys però cuidada i mimada com si fos recentment estrenada. Només tenia un petit inconvenient que mes endavant comentaré.
Ja està, això no té volta enrere !!. No ve d'un pam, vaig pensar
De la seva casa al lloc de trobada hi haurà 1km. aprox. Doncs quan arribem, ja tenia el cul (upss, no sé si es pot dir “cul” aquí) com solament ho pot saber aquell que agafa una bicicleta cada 15 anys. Haig de dir, i aquí l'únic inconvenient al que feia referència abans, que el sellín és d'aquests molt fins. Estèticament una passada, però amb una maaala lecheeee!!
Ens trobem tots i agafem la mota del Ter. D'aquí i per la mota del Daró fins a Monells.
Quan portàvem 15 minuts, creia estar mastegant la pròstata. Mes endavant, aquesta desagradable sensació va desaparèixer doncs el dolor d'aquests petits ossos, que no sabem que els tenim fins que no muntem en la bici, va començar a deixar en un segon terme, totes les altres molèsties.
Com vaig poder jo, i ells esperant-me, arribem a Monells. Aquí sí que m'ho vaig passar bé!!.
"Buena cuenta" li vaig donar a aquesta butifarra amb seques i allioli, acompanyat pel vi de la casa enriquit amb "Casa Negra" !!
Quan vam tornar.. . Ai quan vam tornar!!! Amb el cul ara en fred, el dolor era gairebé insuportable. Gràcies a que ens topem amb un ramat de cabres, vaig poder descansar una mica. però no va haver-hi suficient.
(foto de 7dcamins)
Als pocs quilòmetres, faig un canvi de burra amb un altre convidat a l'excursió. Un ciclista holandès al que des d'aquí, li agraeixo enormement el detall. Gràcies al mateix, vaig poder acabar la meva primera sortida amb aquests “màquines” de 7dcamins.
(foto de 7dcamins)
Han estat uns 30 Quilòmetres i malgrat l'esmentat dolor, l'experiència ha estat molt agradable.
Arribem a Torroella de Montgrí i ens espera el tradicional porró de clara.
Aquí sí que ve d'un pam !!
(fotos de 7dcamins)
2 comentarios:
Per fí he pogut llegir-ho tot. Artur et felicito. Molt maco, molt treballat, i molt acurat.
Moltes gràcies Lluís i i més venint d'un mestre com tu
Publicar un comentario