M'he despertat perquè sonava el telèfon. Era en Pitu, que encara no havia passat a recollir la bici.
Ostres, havia posat malament el despertador i arribava tard. Gràcies Pitu!!
Encara estic ressentit de la sortida d'ahir. Arribo al punt de trobada i la meitat el grup m'estava esperant.
La resta, estava en el pont esperant a un altre component de la sortida.
Provem un track que en Lluís s'ha baixat i ens porta per Llavià. Ja no és el que esperava doncs inicialment el camí a l'ermita de Sta Coloma de Fitor és pràcticament tot pla.
Arribem al començament de les pujades acompanyat per en Carlos, portem una agradable conversa que em fa menys dur l'esforç, en aquest cas acumulat del dia anterior.
Ahora viene lo bueno !!, em diu en Carlos. I sí, era veritat, una pujada per a mi interminable que quan crec superar-la, ve una altra i després una altra…
En una d'aquestes pujades, decideixo parar doncs ja no podia mes. Com havia vist que en Carlos s'havia quedat enrere parlant amb uns coneguts, decideixo esperar-li i així de pas, descanso. Però no, resulta que al cap de molt poc, veig que ve des de la part més alta de la pujada a buscar-me. Resulta que l'home havia pujat a tota canya, com una exhalació. Es nota que fa anys que va amb bici!!
(foto de 7dcamins)
Quan i per fi arribo al que creia que era la part mes alta, els veig a tots esperant-me. Això són les Gavarres em diu en Quim, un enamorat de la zona.
En Lluis em deixa un bidó doncs jo no portava aigua i després d'un lleu descans, seguim amb una altra pujada i una altra i una altra….
Per fi veig l'ermita, no m'ho podia creure !!.
(foto de 7dcamins)
Ostres, havia posat malament el despertador i arribava tard. Gràcies Pitu!!
Encara estic ressentit de la sortida d'ahir. Arribo al punt de trobada i la meitat el grup m'estava esperant.
La resta, estava en el pont esperant a un altre component de la sortida.
Provem un track que en Lluís s'ha baixat i ens porta per Llavià. Ja no és el que esperava doncs inicialment el camí a l'ermita de Sta Coloma de Fitor és pràcticament tot pla.
Arribem al començament de les pujades acompanyat per en Carlos, portem una agradable conversa que em fa menys dur l'esforç, en aquest cas acumulat del dia anterior.
Ahora viene lo bueno !!, em diu en Carlos. I sí, era veritat, una pujada per a mi interminable que quan crec superar-la, ve una altra i després una altra…
En una d'aquestes pujades, decideixo parar doncs ja no podia mes. Com havia vist que en Carlos s'havia quedat enrere parlant amb uns coneguts, decideixo esperar-li i així de pas, descanso. Però no, resulta que al cap de molt poc, veig que ve des de la part més alta de la pujada a buscar-me. Resulta que l'home havia pujat a tota canya, com una exhalació. Es nota que fa anys que va amb bici!!
(foto de 7dcamins)
Quan i per fi arribo al que creia que era la part mes alta, els veig a tots esperant-me. Això són les Gavarres em diu en Quim, un enamorat de la zona.
En Lluis em deixa un bidó doncs jo no portava aigua i després d'un lleu descans, seguim amb una altra pujada i una altra i una altra….
Per fi veig l'ermita, no m'ho podia creure !!.
(foto de 7dcamins)
Descans per agafar forces i aprofitem per menjar alguna cosa. Jo em faig amb un esplèndid entrepà de blanca, que per cert, allí els fan boníssims. Fins i tot em vaig prendre una Cocacola... Com hauria d'estar!!
Arriba el moment de la baixada. La veritat és que és la baixada més rara que he vist mai, Es tracta d'una baixada composta de pujades. Però com pot ser? Hauríem d'estar baixant !!
En una d'aquestes baixades que acaben en una altra pujada, deixo anar els frens per agafar impuls i tenir avantatge, veig que hi ha dues roderes d'un cotxe que havia deixat les seves marques en el que havia estat un toll de fang, ara ja sec. Doncs no, no eren dos si no tres, Ho vaig esbrinar quan de sobte em vaig veure en l'aire amb els braços en creu emulant a un ocell però amb un aterratge “algo más aparatoso". Moments sense respiració però res, de seguida em vaig posar en peus. Comprovant que no tenia res trencat, només uns quants rasguños agafo la bici i segueixo el camí. El grup, acostumat a haver-me d'esperar, no es va adonar de res. Només quan em van veure arribar ple de terra, es van adonar que havia gaudit de la meva primera caiguda. Espero que no hagin moltes mes!!.
De la Bisbal a Torroella, tot va ser pla però jo ja no podia mes. En Carlos, em va dir que em posés a roda d'ell i en Luís al meu costat donant-me conversa. Així vaig poder acabar aquesta sortida!!.
(foto de 7dcamins)
Ja a Torroella, celebrem l'aniversari d'en Carlos com a déu mana, amb cava!!. Moltes Felicitats!!
Estic fet pols, han estat els meus primers 50 quilòmetres d'una tirada en BTT. Em fan mal fins i tot les celles….. Però ha estat molt bé. Això sí, trigaré un bon temps a tornar a Fitor.
Avui si que ve d'un pam !!
Ja veurem demà com m'aixeco!!
..
No hay comentarios:
Publicar un comentario