Ve d'un Pam: 12/11/11 COLOMERS - FLAÇÀ - S. JORDI DESVALLS

Entre setmana, he fet una parell de sortides sense forçar, per anar agafant to. En total han estat 55 quilòmetres pel Montgrí. Seguint els consells d'en Pitu i en Lluís, aniré cronometrant la pujada per asfalt de les Dunes i així veuré la meva evolució. El dijous ho vaig fer per primera vegada i vaig trigar 17 minuts. Molt lluny del temps que ells tenen, però a poc a poc segur que ho aniré reduint.

Avui sortim en Pitu i jo des d'Ullà. La ruta que ha preparat es veu molt interessant doncs passarem per llocs en els que no he estat. I això sempre és un al·licient afegit!!

Camí de Verges, fem una petita variant a la de l'altre dia i mentre, em va explicant les seves incursions per la zona. El dia és assolellat, algo fresc i encara queden nombroses zones amb fang. Genial per a la sortida!!

Tornem a passar pel búnquer i en Pitu, després d'un temps "de baixa", amb set d'obrir nous corriols

Em reconforta no ser l'únic que treu la llengua en la bici, encara que sigui per motius diferents ;).

Seguim per la arboleda de Verges, un lloc magnífic, no em cansaré de dir-ho !!. I directes a la presa de Colomers passant pel Molí de l'illa d'avall

A en Pitu, li va créixer una tanca just en el moment que anava a passar. Quina mala sort!!

Sortim d'ella per un corriol molt maco i prenem el camí cap a Sant Llorenç de les Arenes. La veritat és que dóna gust sortir amb en Pitu, a banda de conèixer un munt de llocs, el camí es fa amè doncs sempre va explicant anècdotes i altres coses interessants, alhora que s'adapta al meu ritme. El mateix dic de la sortida que vaig fer en el seu moment amb en Lluís, cosa que els agraeixo des d'aquí.

Estem a Sant Llorenç dels Arenes. Un lloc preciós, tranquil i amb aquesta olor tan particular a poble enmig de la muntanya. Sempre que em trobo en un lloc així, m'entra gana, no sé perquè serà !!.

L'hi comento a en Pitu i com sempre, té remei per a tot. "Doncs ara anem cap a Flaçà i d'allí a Sant Jordi Desvalls, que conec un lloc per menjar que t'agradarà", diu. I així ho fem.

A mig camí, parem i m'ensenya un corriol pel qual , segons em diu, fa anys que no passa. Aprofita per treure unes branques que hi han pel mig i just al costat d'on hem deixat les bicis, aquest bonic bolet, que si fos un rovelló... Anda, que s'anava a quedar aquí !!

Arribem a Flaçà, passem per les rodalies i agafem un camí ample que ens porta directe a S. Jordi. Ummmm, des de S. Llorenç que vaig pensant en una suculenta botifarra de pagès amb allioli. Ja està a prop !!

Arribem aviat al restaurant, i ens veiem en "l'obligació" de prendre un vermut per fer temps. Què li anem a fer, hem vingut a aquest món a patir !!.
La mala notícia és que, les botifarres s'han acabat però aquest bon plat de costelles, les reemplaçaran perfectament !!. Per cert en Pitu, com podeu veure, és va cruspir un bon plat de galta. Crec que tampoc cal ensenyar-li res referent a la gastronomia a aquest noi !!

Ben aprovisionats ja, no vagi a ser el cas que demà i pel motiu que fos no poguéssim menjar, emprenem el retorn. Tornem a Colomers per un camí diferent (jo no sé d'on treu tants camins aquest noi) i buscant un corriol, pugem fins al més alt d'una muntanya. No em pregunteu quina muntanya és, perquè jo ja vaig perdut. La veritat és que per fer honor a la veritat, el que va pujar fins al més alt va ser ell, doncs jo quan faltaven 100 metres, li vaig dir que ja no podia més. Les cames em van començar a fer mal i temia haver fet un pas enrere en la meva recuperació. En baixar, va trobar el buscat corriol.

La veritat és que és una passada. Al principi i de pujada, té un parell de grans graons força tècnics i que per a la meva sorpresa, vaig poder superar sense posar peu en terra. La baixada, el mateix nivell. Tot empedrat com si hi hagués hagut algú que s'entretingués posant meticulosament aquestes pedres aquí. Que capritxosa és la Naturalesa !! (moment cursi de la crònica ). Només vaig haver de posar peu en una ocasió i en el lloc més fàcil, doncs va patinar la roda de darrere.

Una llàstima no haver fet cap foto aquí. La veritat és que estava més preocupat a sortir il·lès d'aquest lloc que a immortalitzar-lo.

Pituuuuu, si llegeixes això, porta'm un altre dia allí, que a més de passar-ho bé, farem fotossss!!!!

Arribem al centre de Colomers, descansem una mica davant de l'Església. Bé, millor dit, descanso jo i en Pitu em fa companyia. Broma i alguna foto

Mira, aquí sí que faig fotos, en canvi en el corriol d'abans, que realment mereixia més la pena, no la faig... Si és que ja em val!!!

A causa del pesat que em puc arribar a posar quan crec que estic fent alguna cosa que no hauria de fer, ho reconec, en Pitu canvia el recorregut que havia pensat fer de tornada a casa, per un tram que ja havíem fet i que és totalment pla. Gràcies i disculpa, Pitu!!