En aquesta ocasió, em canvio de zona per fer una sortida familiar pels camins i corriols de Collserola . La veritat és que ja tinc ganes per dos motius.
El primer, perquè fa temps que no vaig per aquests indrets. Ens hauríem de remuntar a ben entrats o millor dit, gairebé sortint dels '80, que va ser quan ja es començava a conèixer la modalitat de M.B. per aquí. De fet, la meva primera bici la vaig haver de comprar en una famosa "gran superfície" en Perpignan (França) doncs per aquí encara no havien o sí, però en pocs llocs i a uns preus desorbitats. Només heu de mirar el meu casc per adonar-vos de l'època de la que estic parlant, i ho porto en l'actualitat com a record d'aquests bons temps. Podeu dir-me nostàlgic...
I el segon i més important, perquè ja tenia ganes de fer aquesta sortida, amb aquestes persones i alhora, convertir-la en més que un sofriment, com em passa amb els màquines de 7dcamins, en un passeig agradable i al nostre ritme. I ja de pas, també m'anirà bé per a les meves maltractades cames.
Sortim la Pilar i jo a una hora decent, fa bon temps i creuem la població de Cerdanyola del Vallès per anar a buscar al nebot, el tercer component d'aquesta sortida. Ell ha fet poques sortides amb bici, fins i tot crec que per la muntanya, serà la primera. Però això no és cap problema ja que a la seva edat, es té potència per a això i per més malgrat el tipus de bici que porta, que no és la més indicada per a l'ocasió. L'única cosa que em preocupa és que no es fiqui per llocs més tècnics dels que li correspon i "la liemos". Però com vaig poder comprovar més endavant, no va ser el cas. El noi es va portar molt bé, tot cal dir-ho!!
Des de la seva casa travessem el parc de Canaletas per seguir per la mota de la Riera de Sant Cugat fins a arribar al Parc Tecnològic. Si si, amics experts en noves tecnologies, el mateix Parc on es troba el Sincrotrò Alba. De fet, passem a 100 m. d'ell.
Allí agafem el carril bici i no triguem a creuar-nos amb altres ciclistes. Bon dia, bon dia...cares de sorpresa i en algun cas, resposta atropellada. Al final, la Pilar em diu "Artur, aquí no succeeix com en el Montgrí. Per aquí, la gent no solen saludar en creuar-se". I sí, era veritat però també és veritat que m'he sentit "tocat" doncs no ens oblidem que jo he nascut i he viscut uns quants anys molt a prop d'aquí i aquestes coses, poc o molt afecten doncs en els temps als que m'he referit anteriorment, això no succeïa, més aviat tot el contrari!! . Més endavant em vaig adonar del perquè està passant això de no saludar.
Tranquil·lament, seguim pel carril bici i vaig intentant memoritzar la ruta que hem de fer. Al mateix temps em pregunto, si la recordaré bé o estarà canviada, doncs ja són uns quants els anys que no vaig per allí.
Arribem a Sant Cugat del Vallès i només passar els primers edificis girem a l'esquerra per agafar el camí a Can Borrell.
Ja estem entrant a Collserola, sí senyors .... LA MEVA COLLSEROLA!!
Travessem la Riera de Sant Cugat i comença la pujada. Per déu, quanta gent!!.. La veritat que hi havia molta gent. Persones a peu que anaven i venien. Pares amb els seus fills, alguns d'ells amb la seva primera bici. Ciclistes més formats i equipats a "la última". Persones a cavall. I fins i tot algun que un altre octogenari servint-se del seu improvisat bastó per fer el passeig abans del vermut. Com ha canviat el conte!!. Amb raó la gent no se saluda, si és que no pararies de fer-ho!!. Encara sort que en aquest tram de camí que ens porta a Can Borrell, no està permès el pas d'automòbils!!
El veure tant personal fa que canviï la meva preocupació. D'estar-ho per la possibilitat de no recordar el camí a, poder passar tranquil·lament per ell sense haver de fer parades a la meitat d'una pujada i coses per l'estil. Però buenu , com es diu per aquí, més endavant, l'afluència del respectable (aprofito un terme taurí) es va fent menys intensa i es pot circular millor.
Arribem a les proximitats de Can Borrell i agafem un camí que sense passar per aquest restaurant, ens porta al que uneix a aquest amb Can Coll. Aquí ja hem d'anar amb més precaució doncs aquest camí sí que és compartit, però per l'hora que és (està tot calculat, jeje) no hi ha problema.
De moment i des de que anem per camí terra, tot són pujades. Unes una mica mes pronunciades que unes altres però cap amb dificultat, pel que la cosa va bé. Al final de l'última d'aquest tram, ens creuem amb el GR92 que baixa alternant entre camí i corriol, molt bonic de fer i que ho reservem per a una altra ocasió!!
Ja estem en la part més alta de la ruta d'avui, comencem a baixar fins a topar-nos amb la carretera que va des de Horta (Barcelona) fins a Cerdanyola. Arribat a ella, veurem que just al davant, a l'altra banda de la carretera, s'inicia un petit corriol, que en ocasions es transforma en trialera, també molt bonic de fer i que serveix per conduir-nos al camí que baixa de Can Cerdà.
Un cop en ell, vam seguir baixant fins a arribar a Can Coll.
Els plans eren parar-nos aquí per fer el vermut, però al final decidim seguir amb la ruta. Ens ho estem passant bé i ja portem una bona estona "cavalcant". Millor no deixar refredar les cames.
Sortim pel camí que ens porta a les antigues basses i des d'aquest, fins al de Can Catà. Alguna pujada que no recordava ens sorprèn, però poc destacable. Agafem una drecera que ens porta directe al petit aqüeducte ja sense ús però que ara lamento no haver fotografiat. I d'aquest, a creuar per última vegada la Riera de Sant Cugat. Ja hi som a casa!!.
M'ho he passat genial i espero que ells també. Almenys encara em parlen!!... i això crec que significa que tot va bé.
Ja estic pensat en la propera sortida i així l'hi dic a en Diego, el cunyat. Però les seves obligacions laborals fan molt difícil el poder programar-ho. Tot arribarà!!.
Per cert i parlant d'en Diego. Haureu observat que sempre
evito fer publicitat en aquest blog, però avui em vaig a saltar aquesta norma. Total, com és meu !!
Si voleu passar una bona estona, fer cultura i veure una bona obra de teatre, en aquest link teniu tota la informació d'on i com fer-ho !!
Dieccc.... després em passo a per la comissió !! ;)
Total 19 quilòmetres
Avui sí que no ve d'un pam !!!
Apa, fins a la propera !!!
...
El primer, perquè fa temps que no vaig per aquests indrets. Ens hauríem de remuntar a ben entrats o millor dit, gairebé sortint dels '80, que va ser quan ja es començava a conèixer la modalitat de M.B. per aquí. De fet, la meva primera bici la vaig haver de comprar en una famosa "gran superfície" en Perpignan (França) doncs per aquí encara no havien o sí, però en pocs llocs i a uns preus desorbitats. Només heu de mirar el meu casc per adonar-vos de l'època de la que estic parlant, i ho porto en l'actualitat com a record d'aquests bons temps. Podeu dir-me nostàlgic...
I el segon i més important, perquè ja tenia ganes de fer aquesta sortida, amb aquestes persones i alhora, convertir-la en més que un sofriment, com em passa amb els màquines de 7dcamins, en un passeig agradable i al nostre ritme. I ja de pas, també m'anirà bé per a les meves maltractades cames.
Sortim la Pilar i jo a una hora decent, fa bon temps i creuem la població de Cerdanyola del Vallès per anar a buscar al nebot, el tercer component d'aquesta sortida. Ell ha fet poques sortides amb bici, fins i tot crec que per la muntanya, serà la primera. Però això no és cap problema ja que a la seva edat, es té potència per a això i per més malgrat el tipus de bici que porta, que no és la més indicada per a l'ocasió. L'única cosa que em preocupa és que no es fiqui per llocs més tècnics dels que li correspon i "la liemos". Però com vaig poder comprovar més endavant, no va ser el cas. El noi es va portar molt bé, tot cal dir-ho!!
Des de la seva casa travessem el parc de Canaletas per seguir per la mota de la Riera de Sant Cugat fins a arribar al Parc Tecnològic. Si si, amics experts en noves tecnologies, el mateix Parc on es troba el Sincrotrò Alba. De fet, passem a 100 m. d'ell.
Allí agafem el carril bici i no triguem a creuar-nos amb altres ciclistes. Bon dia, bon dia...cares de sorpresa i en algun cas, resposta atropellada. Al final, la Pilar em diu "Artur, aquí no succeeix com en el Montgrí. Per aquí, la gent no solen saludar en creuar-se". I sí, era veritat però també és veritat que m'he sentit "tocat" doncs no ens oblidem que jo he nascut i he viscut uns quants anys molt a prop d'aquí i aquestes coses, poc o molt afecten doncs en els temps als que m'he referit anteriorment, això no succeïa, més aviat tot el contrari!! . Més endavant em vaig adonar del perquè està passant això de no saludar.
Tranquil·lament, seguim pel carril bici i vaig intentant memoritzar la ruta que hem de fer. Al mateix temps em pregunto, si la recordaré bé o estarà canviada, doncs ja són uns quants els anys que no vaig per allí.
Arribem a Sant Cugat del Vallès i només passar els primers edificis girem a l'esquerra per agafar el camí a Can Borrell.
Ja estem entrant a Collserola, sí senyors .... LA MEVA COLLSEROLA!!
Travessem la Riera de Sant Cugat i comença la pujada. Per déu, quanta gent!!.. La veritat que hi havia molta gent. Persones a peu que anaven i venien. Pares amb els seus fills, alguns d'ells amb la seva primera bici. Ciclistes més formats i equipats a "la última". Persones a cavall. I fins i tot algun que un altre octogenari servint-se del seu improvisat bastó per fer el passeig abans del vermut. Com ha canviat el conte!!. Amb raó la gent no se saluda, si és que no pararies de fer-ho!!. Encara sort que en aquest tram de camí que ens porta a Can Borrell, no està permès el pas d'automòbils!!
El veure tant personal fa que canviï la meva preocupació. D'estar-ho per la possibilitat de no recordar el camí a, poder passar tranquil·lament per ell sense haver de fer parades a la meitat d'una pujada i coses per l'estil. Però buenu , com es diu per aquí, més endavant, l'afluència del respectable (aprofito un terme taurí) es va fent menys intensa i es pot circular millor.
Arribem a les proximitats de Can Borrell i agafem un camí que sense passar per aquest restaurant, ens porta al que uneix a aquest amb Can Coll. Aquí ja hem d'anar amb més precaució doncs aquest camí sí que és compartit, però per l'hora que és (està tot calculat, jeje) no hi ha problema.
De moment i des de que anem per camí terra, tot són pujades. Unes una mica mes pronunciades que unes altres però cap amb dificultat, pel que la cosa va bé. Al final de l'última d'aquest tram, ens creuem amb el GR92 que baixa alternant entre camí i corriol, molt bonic de fer i que ho reservem per a una altra ocasió!!
Ja estem en la part més alta de la ruta d'avui, comencem a baixar fins a topar-nos amb la carretera que va des de Horta (Barcelona) fins a Cerdanyola. Arribat a ella, veurem que just al davant, a l'altra banda de la carretera, s'inicia un petit corriol, que en ocasions es transforma en trialera, també molt bonic de fer i que serveix per conduir-nos al camí que baixa de Can Cerdà.
Un cop en ell, vam seguir baixant fins a arribar a Can Coll.
Els plans eren parar-nos aquí per fer el vermut, però al final decidim seguir amb la ruta. Ens ho estem passant bé i ja portem una bona estona "cavalcant". Millor no deixar refredar les cames.
Sortim pel camí que ens porta a les antigues basses i des d'aquest, fins al de Can Catà. Alguna pujada que no recordava ens sorprèn, però poc destacable. Agafem una drecera que ens porta directe al petit aqüeducte ja sense ús però que ara lamento no haver fotografiat. I d'aquest, a creuar per última vegada la Riera de Sant Cugat. Ja hi som a casa!!.
M'ho he passat genial i espero que ells també. Almenys encara em parlen!!... i això crec que significa que tot va bé.
Ja estic pensat en la propera sortida i així l'hi dic a en Diego, el cunyat. Però les seves obligacions laborals fan molt difícil el poder programar-ho. Tot arribarà!!.
Per cert i parlant d'en Diego. Haureu observat que sempre
evito fer publicitat en aquest blog, però avui em vaig a saltar aquesta norma. Total, com és meu !!
Si voleu passar una bona estona, fer cultura i veure una bona obra de teatre, en aquest link teniu tota la informació d'on i com fer-ho !!
Dieccc.... després em passo a per la comissió !! ;)
Total 19 quilòmetres
Avui sí que no ve d'un pam !!!
Apa, fins a la propera !!!
...
No hay comentarios:
Publicar un comentario